dilluns, 23 de maig del 2011

Exercicis del compte: Qui enviava flors a na Glòria?

Resum del text:
Aquest compte tracta sobre dues dones que tenen una amistat des de ben petites. Quan la mare de la protagonista va morir, va donar part de l’ herència a la seva filla, i l’altre part a la glòria, però aquesta no va acceptar-la.
La protagonista tenia la sensació de que el temps, mica en mica les estava separant i la seva relació s’estava refredant.
La glòria va enamorar-se d’un home estranger i la protagonista tenia molta por de perdre a la glòria i que aquesta passés tant de temps amb el seu xicot que deixessin de veure’s.
Va decidir anar a viure amb ella i una nit que la Glòria va sortir amb el seu xicot a fer un tomb, la noia va desaparèixer. La protagonista va trucar a la Glòria però aquesta no contestava i va fer el possible per mobilitzar a les forces públiques fins que aquestes van poder averiguar que la Glòria havia estat assassinada per el seu marit per tal de que aquest no la pogués perdre mai.
Punt de vista narratiu:
El text està escrit en primera persona, ja que la narradora explica els fets que li han passat a ella mateixa.
Espai i temps de la narració:
Jo crec que l’acció es produeix en una comissaria on la protagonista explica a la policia tot el que sap de la Glòria, com la va conèixer, les seves vides juntes, com va viure la seva mort...
La acció real que es produeix en el compte dura unes hores, però tot el que van viure les dues noies va tenir una durada des de que es van conèixer fins al moment.
Característiques léxiques:
La autora escriu en mallorquí i utilitza molt l’ article “na” i paraules mallorquines com per exemple espill (referint-se a mirall)



Sergi Pascual Santiago

dimarts, 17 de maig del 2011

EL TESTAMENT DE LA «HIENA» (Pere Calders)- Arnau Gallardo

1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies


El testament de la hiena tracta d’un home que es presenta en una oficina amb una pistola amb silenciador amb d’intenció de matar a un funcionari, ja que no té coneixements de matar el funcionari l’enganya per que no el mati i li dona un cop amb l’escrivania de plata. Un cop va despertar es trobava a la presó acusat d’haver portat armes sense permís a una oficina i el seus companys l’havien posat el pseudònim de la hiena.

2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun


El tipus de narrador és el protagonista de l’historia per aquest motiu està escrit en primera persona.

3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració


-La hiena: És el personatge personal, és l'encarregat de matar al funcionari encara que careixi dels coneixements necessaris per ha fer-ho.
-El funcionari: És l'home al qual han de matar, gracies a la seva intel·ligència i la seva astúcia consegueix enganyar a la hiena i salvar-se la vida.
-Metge de la presó
-Advocat d'ofici

4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors


Pere Calder mostra en les seves obres l’actitud davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l’humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l’aparença “normal” de les coses.

5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat


Pere Calders, utilitza l’ humor en les seves obres, però d’una forma subtil. Ell ridiculitza al protagonista amb fets que ens poden ocórrer a tothom com també va fer Cervantes amb el Quijote

diumenge, 15 de maig del 2011

Contes de Pere Calders

1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies

INVASIÓ SUBTIL: En aquesta història, l’autor parla sobre la invasió que fan els japonesos a la nostra terra. Aquest pensament el fa arribar gairebé a la paranoia, ja que veu japonesos on no hi ha. Ell pensa que un jove que veu és japonès, encara que aquest no segueixi els costums i no tingui els trets facials de la gent de la seva terra
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»: El protagonista té la missió de matar un funcionari que, amb els detalls que ens dona l'autor, té força diners. Quan mostra la pistola, el funcionari es tprnà groc i molt estranyat. Després d'una conversa os es mostra que el personatge principal no sap gens de matar, el funcionari li fa una engnyifa i li dóna amb l'escrivinia de plata. Després de despertar del cop, es troba a la presó.

2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun

INVASIÓ SUBTIL: L’autor narra la historia en primera persona ja que diu el que pensa en tot moment.
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»: Text en primera persona on el narrador és el personatge principal.

3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració

INVASIÓ SUBTIL:
• Protagonista: És l’ autor de la obra, és un home català que creu saber identificar quan un home es japonès, però realment no té aquesta capacitat.
• “Japonès”: Aquest personatge no es sap quina nacionalitat té, ja que el protagonista diu que és japonès però no te cap tret característic que faci pensar que tingui aquesta nacionalitat. Ell és ros, amb les galtes rosades i el seu accent català es perfecte. A la hora de menjar no ho fa amb una educació excessiva i demana plats normals.
• Dona del protagonista: No creu que el senyor que el seu marit diu que es japonès ho sigui.

EL TESTAMENT DE LA «HIENA»:
• Personatge principal (La hiena): No saben gairebé res d'aquest home que es manat per matar a un buròcrata.
• Funcionari: Personatge molt astut que el volen matar. Enganya a la hiena per evitar que el matessin.
• Metge de la presó
• Advocat d'ofici

4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors

Els personatges enfrontats a una transgressió de l'ordre lògic de la realitat, os es mostra la mesquinesa de l'home, incapaç d'admetre que desfaci els seus esquemes apriorístics d'intepretació de la realitat i les normes de comportament que la societatmarca d'una manera precisa. Efectivament,la majoria de personatges reaccionen rebutjant d'una manera o una altra la fissura que es produeix en el seu món i intenten de retornar a l'ordre L'ordre lògic i les normes de conducta a que l'home ha sotmès el món estan tan interioritzats en les seves consciències, que qualsevol transgressió els resulta inadmissible. Pere Calders tendeix a l'humor i l'ironia en la seva obra.

5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat

Pere Calders, utilitza l’ humor en les seves obres, però d’una forma subtil. Ell ridiculitza al protagonista amb fets que ens poden ocórrer a tothom com també va fer Cervantes amb el Quijote.

José Luis Magdaleno
Sergi Pascual

dijous, 24 de març del 2011

Mercè Rodoreda(2)

Cap al simbolisme total:

Quan l’autora ja té 70 anys fa un recull de narracions que es diu: “Viatges i flors” en el que Mercè vol “mirar derrere del mirall” ja que allà estroben els somnis. En la obra el protagonista, fa un viatgfe que el porta al coneixement.
La seva ultima obra es la mort i la primavera.

Els símbols la creació del mite de la infantesa:

La obra de Mercè Rodoreda és una novela psicològica. Fa una anàlisi intima dels personatges que al final acaben descobrint el sentit de la vida i la seva pròpia identitat.
En les seves obres trobem característiques que defineixen com son els personatges, els elements més significatius són les flors, la casa, els coloms... les flors i el jardí per exemple representen felicitat i infantesa, l’aigua és un element purificador, el carrer de camelies en algunes obres representava la mort...
Tots els elements simbòlics que utilitza la Mercè Rodoreda, van lligats amb símbols dels mites.

Sergi Pascual

Mercè Rodoreda

PRIMERES NOVEL•LES

Mercè Rodoreda va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, l’any 1908.
Va patir una infantesa molt solitària, ja que era filla única d’una família de la petita burgesia.
Es va interessar des de jove per la literatura catalana amb poetes com Verdaguer, Víctor Català, Ruyra...
Les primeres narracions publicades de Merce Rodoreda van ser als anys trenta.
L’any 1937 va guanyar el premi Crexells amb la novel•la Aloma.
Quasi totes les novel•les de Merce són una reflexió sobre el pas del temps.


EL TEMPS PERDUT

L’adolescència

Merce Rodoreda centra la seva narració en una adolescent anomenada Aloma.
A partir d’aquesta Aloma solitaria, marginada... veiem les caracteristiques i la temàtica de les seves novel•les. Planteja la formula del triangle amorós.
També en la novel•la d’Aloma comencen amb l’elaboració de símbols, que al llarg de l’obra es van allunyant del món quotidià.

La joventut i la maduresa

Merce Rodoreda va haver d’exiliarse quan va finalitzar la guerra civil. Es va refugiar a França i finalment es va instal•lar a Ginebra fins als anys setanta que torna a Catalunya.
L’autor deixa de ser omniscient, sinó que són els personatges els que narren la historia, per exemple la Natàlia de La plaça del diamant(1962) i la Cecília de El carrer de les camèlies(1966), expliquen les seves histories amb un llenguatge més col•loquial, com si es tractes d’una biografia.

Arnau Gallardo

La postguerra europea

El resultat de la segona guerra mundial va ser impressionant, només a l’Europa Occidental van morir més de trenta milions de persones en els camps de batalla per la misèria, la fam. EEUU i la URSS van passar a ser les grans potències mundials i Europa va cedir i va quedar per una banda les democràcies occidentals: França, Anglaterra, Itàlia i per l’altra banda el món comunista: Polònia, Txecoslovàquia, Romania... En el tractat de Postdam (1945) es va establir la divisió d’Alemanya en diverses zones d’ocupació, però que a la llarga es va quedar amb la República Federal i la República Democràtica, el que s’anomenava com el món capitalista i el comunista. Això va crear molta tensió i va desencadenar la guerra freda (1947-1956). Europa es va refent de la guerra, amb el sistema capitalista i la societat s’aferma al consum. La possibilitat de començar de nou després del desastre es alta per l’evolució de tecnologies, condicions humanes però la desconfiança i l’absurd creix ja que les innovacions de la ciència com las cambres de gas, les bombes de Hiroshima i Nagasaki han estat utilitzades per a matar persones i no per un bon ús. La Revolució Russa que havia de millorar a la població acaba sent una dictadura de Stalin i la població morint-se de fam i misèria.

Totes aquestes opinions es reflecteixen per Europa. A França un moviment literari i filosòfic també l’existencialisme, que relaciona l’art, la cançó amb l’evidència i la falta de la vida humana, el seu caràcter absurd i gratuït. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació Jean Paul Sastre en teatre (Huis Clos 1945), (la putain respectueuse 1946). Albert Camus en novel•la no dubta a descriure el món de l’absurd dóna una valoració de la solidaritat humana com a sortida de la infelicitat (La peste 1947). La situació de la postguerra a Europa queda reflectida a (Dr Fastus 1947) de Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme o sobre el futur d’Alemanya, en canvi a Itàlia Alberto Moravia i Cesare Pavese donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte bèl•lic i la postguerra. També amb el cinema a Itàlia a través del neorealisme s’expressa una visió directa, sencilla i real del poble en epoques molt complicades en reconstrucció de ciutats i nacions, pelicules com (Roma, cita aperta 1948), (Ladri di biciclette 1948).

Albert Montcusí

La literatura de postguerra

1936-1945: un període de conflictes bèl•lics devastadors

La Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial deixen el continent europeu destruït. S'expliquen pel violent debat ideològic, polític i social que commociona el món des de la fi de la Gran Guerra. Al 1917 hi ha la Revolucció Russa i la classe proletària accedeix al poder. Aquests fets proposen un canvi radical i articulen el rebuig del sistema democràtic liberal i la introducció del poder totalitari.
L'escriptor difícilment es pot mantenir indiferent, així fa que la literatura fos com un compromís, al servei d'unes idees.
Quan esclata la Guerra Civil, molts escriptors participan amb el seu punt de vista ideològic.




La postguerra catalana

L'artista poden no sols construir la seva visió personal, sinó que també poden comunicar-la a una societat necessitada d'elements de reflexió desp´res dels desastres de la guerra.
Amb el triomf del general Franco, comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Impossibilita la voluntat de destruir la progressiva i esperançadora normalització de la vida cultural catalana. Davant d'aquests estat de les coses, la intelectual•litat catalana té uns marges molt estrets d'actuació. Gran part dels escriptors s'en van a l'exili.
1939-1946: Anys de repressió més dura. La posssibilitat de la victòria dels païssos democràtics reneix l'esperança en els sectors de resistència antifranquista.
1945: Es decreta un bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. En aquest parnorama, la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta connectar novament amb la seva societat.
Durant els anys cinquanta, s'aconsegueix un cert reconeixement exterior: Acord amb els EEUU, amb la UNESCO i amb l'ONU. Alguns escriptors coneguts tornen a escriure i que té encara molt de resistencialista i de mirada cap al passat, lluita per afirmar-se en un sentit d'obertura a l'actualitat artística mundial i al present històric. Sorgeixen generacions d'escriptors joves que participen activament en la vida literària i prenen forma els primers intents de configurar un moviment de literatura realista i històrica.

José Luis Magdaleno

dimecres, 9 de febrer del 2011

El Cubisme

Es un dels moviments d’ avantguarda que ha influït més directament sobre la literatura catalana. El cubisme va aparèixer l’ any 1907 com una escola pictòrica i Picasso va posar les bases amb un seguit de quadres de tema català.
Les  principals aportacions del cubisme van ser la nova interpretació de l'espai, la renovació de les tècniques i l'ús d'un llenguatge formal geometritzant.
El cubisme literari arranca al 1913, gràcies al poeta Guillaume Apollinaire. Descomponia les figures humanes i els objectius en figures geomètriques. La poesia cubista pren elements d’ una experiència, els descomposa i després els reorganitza barrejant-los.
La forma més genuïna del cubisme és el cal·ligrama que té precedents grecs i àrabs i esporàdicament, la literatura europea ja l’ havia utilitzat des de el segle XVII, però va ser Guillerme Apollinaire qui va donar-los nom i fama. El cal·ligrama es un text que forma una imatge visual, per això combina literatura i plàstica. Per fer-lo el poeta fa servir tècniques plàstiques com el collage, que és una tècnica en la que trossos de diaris roba o altres materials s’ enganxen sobre la obra que fa l’ autor.


IMATGES REPRESENTATIVES:

CALIGRAMA I COMENTARI:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjuzQLKXZ_wb_068Ez4h2tJ0PV-DXcxXF4XDICOFPP0ZDzNO469qN-M4H3_ZaERnRavFLN_okb_lSSH8_qVb3KYqs8jv-fc0hDT3W4t5Y2j-5k_2tvvYDNoFUPCmF0_gLYT5O1Y2T8dIs_/s400/Torre%2520Eiffel%2520de%2520Apollinaire%5B1%5D.jpg

Sembla que es un cal·ligrama fet en plena Guerra mundial ja que parla dels problemes que tenen França i Alemanya i fa un cal·ligrama amb la forma  del monument que millor representa el seu país, França.


Sergi Pascual Santiago.

dimarts, 8 de febrer del 2011

FUTURISME
El moviment futurista va néixer a Itàlia l’any 1909 ja que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.
El seu creador i el principal teòric va ser Filippo Tommaso Marinetti .
La futurisme sobretot es va desenvolupar en el art, i no tant en la literatura, el seu objectiu era crear un art nou des de zero, d'acord amb la mentalitat moderna, els nous temps i les noves realitats.
La Primera Guerra Mundial va ser “ben rebuda” pels futuristes ja que confiaven amb una destrucció total que permetis construir des de zero la nova ciutats, pintures, escultures etc.
Pel que fa més referència a la literatura, els escriptors futuristes atacaven les influències vigents en la època, que eren les simbolistes i romàntiques.
El futurisme exaltava: l’instint pur i la intuïció, l’audàcia, el perill, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, l’esport, la civilització mecànica, la irresponsabilitat i els processos tecnològics (avió, l’electricitat fabriques...)
Pel que fa a l’estil es caracteritza per: el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica.
Totes aquestes característiques eren per aconseguir un cert dinamisme i una rapidesa verbal per arribar a la destrucció de la sintaxi i deixar “les paraules en llibertat”
Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.

Albert Montcusí Gambús                                                                           1HS2

diumenge, 6 de febrer del 2011

Dadaisme

                        Dadaisme

El moviment va caracteritzar-se per una postura irracional, per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.

ALguns dels autors més reconeguts són: Hugo Ball, Tristan Tzara, Emmy Hennings, Marcel Janco, Richard Huelsenbeck, Sophie Täuber i Jean Arp.

Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Per tot allò que l'art representava, el dadà s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre. És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. Es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.

Fountain (font) de Marcel Duchamp



Comentari

Fet l'any 1917, és una de les peces que ell va anomenar "ready mades"(també conegut com l'art que es troben), perquè va fer ús d'un objecte ja existent-en aquest cas un urinari, que va titular Font i signada "R. Mutt".

Assenyalen que no es necessita molta imaginació per veure en el desplegable urinari boca suaument corbes que flueixen del cap amb vel d'un clàssic de madonna renaixentista o un Buda assegut, o potser més al punt, un Brancusi polides formes eròtiques .

José Luis Magdaleno Manzano

Surrealisme

Surrealisme

És un moviment avantguardista que va aparèixer a França, desprès del Dadaisme, amb un manifest del poeta André Breton, va ser publicat l`any 1924.
A més dels poetes Paul Éluard i Louis Aragón, es van unir també els pintors catalans Joan Miró i Salvador Dalí.

Es presenta com una revolució integral destinada a alliberar la ment humana, de forma que uneixen la realitat exterior i la realitat  interior.
Freud, deia una teoria ben clara, suposava l’aplicació dels mètodes terapèutics psicoanalítics a la creació artística.
Els surrealistes entenen la vida d’una forma molt diferent a la resta de la gent ells diuen que la vida que coneixem només és la cara més gris del la realitat, diuen que hi ha una realitat més alta, una superrealitat que tenim reprimida en el subconscient..
El mitja per descobrir-la és l’automatisme psíquic: l’artista ha d’explorar el subconscient tot seguint el dictat d’un pensament alliberar del control estètic, de la raó i de la moral.

Els surrealistes tenien dos mètodes per a la creació i l’exploració del subconscient:

-L’escriptura automàtica: Mètode de composició que suprimeix el control de la raó per mitjà de la rapidesa en l’acte d’escriure , això permet que el subconscient es manifesti plenament. El text així és pur i definitiu i una correcció és un acte d’hipocresia.

-La narració de somnis i d’al·lucinacions, de forma espontània o per mitjà de la hipnosi o de drogues. En els somnis i les al·lucinacions, segons Freud, aflora el subconscient en forma d’imatges que no són lògiques.

-El collage: Frases retallades de diaris i projectes.

Els temes més importants de la poesia surrealista són l’erotisme, considerat una forma d’alliberar-se, la revolta contra la lògica i les convencions socials i morals.








-         Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap) i evidentment, copiar el poema

Tornada
Cel i mar                                                                                                                                                     Cel i mar                                                                                                                                                        I la costa plomosa del Garraf                                                                                                                           El camp i la muntanya com l’abraç de la mar                                                                                                 --qui deixava Castella no hi voldria tornar.                                                                                                 
El gracés Montjuic                                                                                                                                         I el port gonfiat de pals                                                                                                                                    Atxes de vent- rendits a la ciutat                                                                                                                    Qui té una Rambla amb cor                                                                                                                            i amb flam                                                                                                                                                       i amb sang
Un Estadi batent per Camp de Març                                                                                                              Amb llançadors de disc
Mil sagetes al vent que clamen llibertat

Comentari
Aquest poema es troba dins de l’obra les Conspiracions de Joan Salvat Papasseit, escrita l’any 1922.
Aquesta poesia té un tema relacionat amb els esports i alhora amb la bellesa d’una provincia i una ciutat que els acull per competir. Aquesta ciutat és Barcelona, ja que parla sobre els llocs que s’hi troben a l’interior de les seves terres, muntanyes, per exemple la muntanya de Montjuïc, el Garraf...
El poema trata sobre diferent activitats esportives com el llançament de disc...
Tots aquests elements esportius, fan  referència a la llibertat a la qual manca Catalunya, durant la guerra, en la qual la cultura catalana estava sent atacada.
Figures retòriques: Hi ha comparacions, metàfores, personificacions... 


Arnau Gallardo Galera

dimecres, 19 de gener del 2011

exercici 6 modernisme.

Cecilia es qui millor representa el modernisme, ja que te un pensament més tolerant i modern que la resta de personatges. Aquest personatge també li serveix a l' autor per poder criticar la vida i el pensament de la burgesia.
És un text regeneracionista ja que aprofita per fer una crítica de la societat i està compromés amb la societat.
L' autor fa una crítica de la societat i del génere humà i rebutja l'esperit mesquí d' aquesta societat.
Es tracta d' una novel·la decadentista ja que la Cecilia te un sentiment d' inseguretat, cansament, tedi i afecció a la mort. També te la necessitat de refugiar-se del món.
Cal destacar que aquest fragment està format per un diàleg ja que aquest tipus de texts no son molt comuns en la literatura modernista.

dilluns, 17 de gener del 2011

Exercici 7 dossier modernisme

7-Compara els dos últims textos teatrals. Assanyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernsita.

La principal similitud que hi ha en aquestes dues obres de teatre, la d'Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter i L'alegria que passa de Santiago Rusiñol es que és un teatre naturalista, ja que plantegen situacions que afecten a la societat d'aquella època.

Les principals diferencies són que en el text 5 no hi ha un narrador que explica el que està passant sinó que tot ho interpreten els personatges de la historia en canvi en el text 6 hi ha un narrador el qual especifica el que fan els personatges, les seves actituds, etc, és a dir que el text 6 podríem dir que és més específic que el text 5.
Una altre diferència per exemple és que en el fragment 5 només parlen però en el fragment 6 intercalen el diàleg, amb cançons, hi han estrofes que són representades en forma de cançó.
També podem comprovar a simple vista que en el fragment 6 hi ha menys personatges que en el 5, i que les conversacions que mantenen són més llargues.