La postguerra europea

El resultat de la segona guerra mundial va ser impressionant, només a l’Europa Occidental van morir més de trenta milions de persones en els camps de batalla per la misèria, la fam. EEUU i la URSS van passar a ser les grans potències mundials i Europa va cedir i va quedar per una banda les democràcies occidentals: França, Anglaterra, Itàlia i per l’altra banda el món comunista: Polònia, Txecoslovàquia, Romania... En el tractat de Postdam (1945) es va establir la divisió d’Alemanya en diverses zones d’ocupació, però que a la llarga es va quedar amb la República Federal i la República Democràtica, el que s’anomenava com el món capitalista i el comunista. Això va crear molta tensió i va desencadenar la guerra freda (1947-1956). Europa es va refent de la guerra, amb el sistema capitalista i la societat s’aferma al consum. La possibilitat de començar de nou després del desastre es alta per l’evolució de tecnologies, condicions humanes però la desconfiança i l’absurd creix ja que les innovacions de la ciència com las cambres de gas, les bombes de Hiroshima i Nagasaki han estat utilitzades per a matar persones i no per un bon ús. La Revolució Russa que havia de millorar a la població acaba sent una dictadura de Stalin i la població morint-se de fam i misèria.

Totes aquestes opinions es reflecteixen per Europa. A França un moviment literari i filosòfic també l’existencialisme, que relaciona l’art, la cançó amb l’evidència i la falta de la vida humana, el seu caràcter absurd i gratuït. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació Jean Paul Sastre en teatre (Huis Clos 1945), (la putain respectueuse 1946). Albert Camus en novel•la no dubta a descriure el món de l’absurd dóna una valoració de la solidaritat humana com a sortida de la infelicitat (La peste 1947). La situació de la postguerra a Europa queda reflectida a (Dr Fastus 1947) de Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme o sobre el futur d’Alemanya, en canvi a Itàlia Alberto Moravia i Cesare Pavese donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte bèl•lic i la postguerra. També amb el cinema a Itàlia a través del neorealisme s’expressa una visió directa, sencilla i real del poble en epoques molt complicades en reconstrucció de ciutats i nacions, pelicules com (Roma, cita aperta 1948), (Ladri di biciclette 1948).

Albert Montcusí