Dadaisme
El moviment va caracteritzar-se per una postura irracional, per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.
ALguns dels autors més reconeguts són: Hugo Ball, Tristan Tzara, Emmy Hennings, Marcel Janco, Richard Huelsenbeck, Sophie Täuber i Jean Arp.
Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Per tot allò que l'art representava, el dadà s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre. És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. Es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.
Fountain (font) de Marcel Duchamp
Comentari
Fet l'any 1917, és una de les peces que ell va anomenar "ready mades"(també conegut com l'art que es troben), perquè va fer ús d'un objecte ja existent-en aquest cas un urinari, que va titular Font i signada "R. Mutt".
Assenyalen que no es necessita molta imaginació per veure en el desplegable urinari boca suaument corbes que flueixen del cap amb vel d'un clàssic de madonna renaixentista o un Buda assegut, o potser més al punt, un Brancusi polides formes eròtiques .
José Luis Magdaleno Manzano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada