Cap al simbolisme total:
Quan l’autora ja té 70 anys fa un recull de narracions que es diu: “Viatges i flors” en el que Mercè vol “mirar derrere del mirall” ja que allà estroben els somnis. En la obra el protagonista, fa un viatgfe que el porta al coneixement.
La seva ultima obra es la mort i la primavera.
Els símbols la creació del mite de la infantesa:
La obra de Mercè Rodoreda és una novela psicològica. Fa una anàlisi intima dels personatges que al final acaben descobrint el sentit de la vida i la seva pròpia identitat.
En les seves obres trobem característiques que defineixen com son els personatges, els elements més significatius són les flors, la casa, els coloms... les flors i el jardí per exemple representen felicitat i infantesa, l’aigua és un element purificador, el carrer de camelies en algunes obres representava la mort...
Tots els elements simbòlics que utilitza la Mercè Rodoreda, van lligats amb símbols dels mites.
Sergi Pascual
dijous, 24 de març del 2011
Mercè Rodoreda
PRIMERES NOVEL•LES
Mercè Rodoreda va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, l’any 1908.
Va patir una infantesa molt solitària, ja que era filla única d’una família de la petita burgesia.
Es va interessar des de jove per la literatura catalana amb poetes com Verdaguer, Víctor Català, Ruyra...
Les primeres narracions publicades de Merce Rodoreda van ser als anys trenta.
L’any 1937 va guanyar el premi Crexells amb la novel•la Aloma.
Quasi totes les novel•les de Merce són una reflexió sobre el pas del temps.
EL TEMPS PERDUT
L’adolescència
Merce Rodoreda centra la seva narració en una adolescent anomenada Aloma.
A partir d’aquesta Aloma solitaria, marginada... veiem les caracteristiques i la temàtica de les seves novel•les. Planteja la formula del triangle amorós.
També en la novel•la d’Aloma comencen amb l’elaboració de símbols, que al llarg de l’obra es van allunyant del món quotidià.
La joventut i la maduresa
Merce Rodoreda va haver d’exiliarse quan va finalitzar la guerra civil. Es va refugiar a França i finalment es va instal•lar a Ginebra fins als anys setanta que torna a Catalunya.
L’autor deixa de ser omniscient, sinó que són els personatges els que narren la historia, per exemple la Natàlia de La plaça del diamant(1962) i la Cecília de El carrer de les camèlies(1966), expliquen les seves histories amb un llenguatge més col•loquial, com si es tractes d’una biografia.
Arnau Gallardo
Mercè Rodoreda va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, l’any 1908.
Va patir una infantesa molt solitària, ja que era filla única d’una família de la petita burgesia.
Es va interessar des de jove per la literatura catalana amb poetes com Verdaguer, Víctor Català, Ruyra...
Les primeres narracions publicades de Merce Rodoreda van ser als anys trenta.
L’any 1937 va guanyar el premi Crexells amb la novel•la Aloma.
Quasi totes les novel•les de Merce són una reflexió sobre el pas del temps.
EL TEMPS PERDUT
L’adolescència
Merce Rodoreda centra la seva narració en una adolescent anomenada Aloma.
A partir d’aquesta Aloma solitaria, marginada... veiem les caracteristiques i la temàtica de les seves novel•les. Planteja la formula del triangle amorós.
També en la novel•la d’Aloma comencen amb l’elaboració de símbols, que al llarg de l’obra es van allunyant del món quotidià.
La joventut i la maduresa
Merce Rodoreda va haver d’exiliarse quan va finalitzar la guerra civil. Es va refugiar a França i finalment es va instal•lar a Ginebra fins als anys setanta que torna a Catalunya.
L’autor deixa de ser omniscient, sinó que són els personatges els que narren la historia, per exemple la Natàlia de La plaça del diamant(1962) i la Cecília de El carrer de les camèlies(1966), expliquen les seves histories amb un llenguatge més col•loquial, com si es tractes d’una biografia.
Arnau Gallardo
La postguerra europea
El resultat de la segona guerra mundial va ser impressionant, només a l’Europa Occidental van morir més de trenta milions de persones en els camps de batalla per la misèria, la fam. EEUU i la URSS van passar a ser les grans potències mundials i Europa va cedir i va quedar per una banda les democràcies occidentals: França, Anglaterra, Itàlia i per l’altra banda el món comunista: Polònia, Txecoslovàquia, Romania... En el tractat de Postdam (1945) es va establir la divisió d’Alemanya en diverses zones d’ocupació, però que a la llarga es va quedar amb la República Federal i la República Democràtica, el que s’anomenava com el món capitalista i el comunista. Això va crear molta tensió i va desencadenar la guerra freda (1947-1956). Europa es va refent de la guerra, amb el sistema capitalista i la societat s’aferma al consum. La possibilitat de començar de nou després del desastre es alta per l’evolució de tecnologies, condicions humanes però la desconfiança i l’absurd creix ja que les innovacions de la ciència com las cambres de gas, les bombes de Hiroshima i Nagasaki han estat utilitzades per a matar persones i no per un bon ús. La Revolució Russa que havia de millorar a la població acaba sent una dictadura de Stalin i la població morint-se de fam i misèria.
Totes aquestes opinions es reflecteixen per Europa. A França un moviment literari i filosòfic també l’existencialisme, que relaciona l’art, la cançó amb l’evidència i la falta de la vida humana, el seu caràcter absurd i gratuït. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació Jean Paul Sastre en teatre (Huis Clos 1945), (la putain respectueuse 1946). Albert Camus en novel•la no dubta a descriure el món de l’absurd dóna una valoració de la solidaritat humana com a sortida de la infelicitat (La peste 1947). La situació de la postguerra a Europa queda reflectida a (Dr Fastus 1947) de Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme o sobre el futur d’Alemanya, en canvi a Itàlia Alberto Moravia i Cesare Pavese donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte bèl•lic i la postguerra. També amb el cinema a Itàlia a través del neorealisme s’expressa una visió directa, sencilla i real del poble en epoques molt complicades en reconstrucció de ciutats i nacions, pelicules com (Roma, cita aperta 1948), (Ladri di biciclette 1948).
Albert Montcusí
Totes aquestes opinions es reflecteixen per Europa. A França un moviment literari i filosòfic també l’existencialisme, que relaciona l’art, la cançó amb l’evidència i la falta de la vida humana, el seu caràcter absurd i gratuït. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació Jean Paul Sastre en teatre (Huis Clos 1945), (la putain respectueuse 1946). Albert Camus en novel•la no dubta a descriure el món de l’absurd dóna una valoració de la solidaritat humana com a sortida de la infelicitat (La peste 1947). La situació de la postguerra a Europa queda reflectida a (Dr Fastus 1947) de Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme o sobre el futur d’Alemanya, en canvi a Itàlia Alberto Moravia i Cesare Pavese donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte bèl•lic i la postguerra. També amb el cinema a Itàlia a través del neorealisme s’expressa una visió directa, sencilla i real del poble en epoques molt complicades en reconstrucció de ciutats i nacions, pelicules com (Roma, cita aperta 1948), (Ladri di biciclette 1948).
Albert Montcusí
La literatura de postguerra
1936-1945: un període de conflictes bèl•lics devastadors
La Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial deixen el continent europeu destruït. S'expliquen pel violent debat ideològic, polític i social que commociona el món des de la fi de la Gran Guerra. Al 1917 hi ha la Revolucció Russa i la classe proletària accedeix al poder. Aquests fets proposen un canvi radical i articulen el rebuig del sistema democràtic liberal i la introducció del poder totalitari.
L'escriptor difícilment es pot mantenir indiferent, així fa que la literatura fos com un compromís, al servei d'unes idees.
Quan esclata la Guerra Civil, molts escriptors participan amb el seu punt de vista ideològic.
La postguerra catalana
L'artista poden no sols construir la seva visió personal, sinó que també poden comunicar-la a una societat necessitada d'elements de reflexió desp´res dels desastres de la guerra.
Amb el triomf del general Franco, comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Impossibilita la voluntat de destruir la progressiva i esperançadora normalització de la vida cultural catalana. Davant d'aquests estat de les coses, la intelectual•litat catalana té uns marges molt estrets d'actuació. Gran part dels escriptors s'en van a l'exili.
1939-1946: Anys de repressió més dura. La posssibilitat de la victòria dels païssos democràtics reneix l'esperança en els sectors de resistència antifranquista.
1945: Es decreta un bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. En aquest parnorama, la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta connectar novament amb la seva societat.
Durant els anys cinquanta, s'aconsegueix un cert reconeixement exterior: Acord amb els EEUU, amb la UNESCO i amb l'ONU. Alguns escriptors coneguts tornen a escriure i que té encara molt de resistencialista i de mirada cap al passat, lluita per afirmar-se en un sentit d'obertura a l'actualitat artística mundial i al present històric. Sorgeixen generacions d'escriptors joves que participen activament en la vida literària i prenen forma els primers intents de configurar un moviment de literatura realista i històrica.
José Luis Magdaleno
La Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial deixen el continent europeu destruït. S'expliquen pel violent debat ideològic, polític i social que commociona el món des de la fi de la Gran Guerra. Al 1917 hi ha la Revolucció Russa i la classe proletària accedeix al poder. Aquests fets proposen un canvi radical i articulen el rebuig del sistema democràtic liberal i la introducció del poder totalitari.
L'escriptor difícilment es pot mantenir indiferent, així fa que la literatura fos com un compromís, al servei d'unes idees.
Quan esclata la Guerra Civil, molts escriptors participan amb el seu punt de vista ideològic.
La postguerra catalana
L'artista poden no sols construir la seva visió personal, sinó que també poden comunicar-la a una societat necessitada d'elements de reflexió desp´res dels desastres de la guerra.
Amb el triomf del general Franco, comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Impossibilita la voluntat de destruir la progressiva i esperançadora normalització de la vida cultural catalana. Davant d'aquests estat de les coses, la intelectual•litat catalana té uns marges molt estrets d'actuació. Gran part dels escriptors s'en van a l'exili.
1939-1946: Anys de repressió més dura. La posssibilitat de la victòria dels païssos democràtics reneix l'esperança en els sectors de resistència antifranquista.
1945: Es decreta un bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. En aquest parnorama, la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta connectar novament amb la seva societat.
Durant els anys cinquanta, s'aconsegueix un cert reconeixement exterior: Acord amb els EEUU, amb la UNESCO i amb l'ONU. Alguns escriptors coneguts tornen a escriure i que té encara molt de resistencialista i de mirada cap al passat, lluita per afirmar-se en un sentit d'obertura a l'actualitat artística mundial i al present històric. Sorgeixen generacions d'escriptors joves que participen activament en la vida literària i prenen forma els primers intents de configurar un moviment de literatura realista i històrica.
José Luis Magdaleno
Subscriure's a:
Missatges (Atom)