dimecres, 9 de febrer del 2011

El Cubisme

Es un dels moviments d’ avantguarda que ha influït més directament sobre la literatura catalana. El cubisme va aparèixer l’ any 1907 com una escola pictòrica i Picasso va posar les bases amb un seguit de quadres de tema català.
Les  principals aportacions del cubisme van ser la nova interpretació de l'espai, la renovació de les tècniques i l'ús d'un llenguatge formal geometritzant.
El cubisme literari arranca al 1913, gràcies al poeta Guillaume Apollinaire. Descomponia les figures humanes i els objectius en figures geomètriques. La poesia cubista pren elements d’ una experiència, els descomposa i després els reorganitza barrejant-los.
La forma més genuïna del cubisme és el cal·ligrama que té precedents grecs i àrabs i esporàdicament, la literatura europea ja l’ havia utilitzat des de el segle XVII, però va ser Guillerme Apollinaire qui va donar-los nom i fama. El cal·ligrama es un text que forma una imatge visual, per això combina literatura i plàstica. Per fer-lo el poeta fa servir tècniques plàstiques com el collage, que és una tècnica en la que trossos de diaris roba o altres materials s’ enganxen sobre la obra que fa l’ autor.


IMATGES REPRESENTATIVES:

CALIGRAMA I COMENTARI:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjuzQLKXZ_wb_068Ez4h2tJ0PV-DXcxXF4XDICOFPP0ZDzNO469qN-M4H3_ZaERnRavFLN_okb_lSSH8_qVb3KYqs8jv-fc0hDT3W4t5Y2j-5k_2tvvYDNoFUPCmF0_gLYT5O1Y2T8dIs_/s400/Torre%2520Eiffel%2520de%2520Apollinaire%5B1%5D.jpg

Sembla que es un cal·ligrama fet en plena Guerra mundial ja que parla dels problemes que tenen França i Alemanya i fa un cal·ligrama amb la forma  del monument que millor representa el seu país, França.


Sergi Pascual Santiago.

dimarts, 8 de febrer del 2011

FUTURISME
El moviment futurista va néixer a Itàlia l’any 1909 ja que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.
El seu creador i el principal teòric va ser Filippo Tommaso Marinetti .
La futurisme sobretot es va desenvolupar en el art, i no tant en la literatura, el seu objectiu era crear un art nou des de zero, d'acord amb la mentalitat moderna, els nous temps i les noves realitats.
La Primera Guerra Mundial va ser “ben rebuda” pels futuristes ja que confiaven amb una destrucció total que permetis construir des de zero la nova ciutats, pintures, escultures etc.
Pel que fa més referència a la literatura, els escriptors futuristes atacaven les influències vigents en la època, que eren les simbolistes i romàntiques.
El futurisme exaltava: l’instint pur i la intuïció, l’audàcia, el perill, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, l’esport, la civilització mecànica, la irresponsabilitat i els processos tecnològics (avió, l’electricitat fabriques...)
Pel que fa a l’estil es caracteritza per: el vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica.
Totes aquestes característiques eren per aconseguir un cert dinamisme i una rapidesa verbal per arribar a la destrucció de la sintaxi i deixar “les paraules en llibertat”
Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.

Albert Montcusí Gambús                                                                           1HS2

diumenge, 6 de febrer del 2011

Dadaisme

                        Dadaisme

El moviment va caracteritzar-se per una postura irracional, per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.

ALguns dels autors més reconeguts són: Hugo Ball, Tristan Tzara, Emmy Hennings, Marcel Janco, Richard Huelsenbeck, Sophie Täuber i Jean Arp.

Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Per tot allò que l'art representava, el dadà s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre. És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. Es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.

Fountain (font) de Marcel Duchamp



Comentari

Fet l'any 1917, és una de les peces que ell va anomenar "ready mades"(també conegut com l'art que es troben), perquè va fer ús d'un objecte ja existent-en aquest cas un urinari, que va titular Font i signada "R. Mutt".

Assenyalen que no es necessita molta imaginació per veure en el desplegable urinari boca suaument corbes que flueixen del cap amb vel d'un clàssic de madonna renaixentista o un Buda assegut, o potser més al punt, un Brancusi polides formes eròtiques .

José Luis Magdaleno Manzano

Surrealisme

Surrealisme

És un moviment avantguardista que va aparèixer a França, desprès del Dadaisme, amb un manifest del poeta André Breton, va ser publicat l`any 1924.
A més dels poetes Paul Éluard i Louis Aragón, es van unir també els pintors catalans Joan Miró i Salvador Dalí.

Es presenta com una revolució integral destinada a alliberar la ment humana, de forma que uneixen la realitat exterior i la realitat  interior.
Freud, deia una teoria ben clara, suposava l’aplicació dels mètodes terapèutics psicoanalítics a la creació artística.
Els surrealistes entenen la vida d’una forma molt diferent a la resta de la gent ells diuen que la vida que coneixem només és la cara més gris del la realitat, diuen que hi ha una realitat més alta, una superrealitat que tenim reprimida en el subconscient..
El mitja per descobrir-la és l’automatisme psíquic: l’artista ha d’explorar el subconscient tot seguint el dictat d’un pensament alliberar del control estètic, de la raó i de la moral.

Els surrealistes tenien dos mètodes per a la creació i l’exploració del subconscient:

-L’escriptura automàtica: Mètode de composició que suprimeix el control de la raó per mitjà de la rapidesa en l’acte d’escriure , això permet que el subconscient es manifesti plenament. El text així és pur i definitiu i una correcció és un acte d’hipocresia.

-La narració de somnis i d’al·lucinacions, de forma espontània o per mitjà de la hipnosi o de drogues. En els somnis i les al·lucinacions, segons Freud, aflora el subconscient en forma d’imatges que no són lògiques.

-El collage: Frases retallades de diaris i projectes.

Els temes més importants de la poesia surrealista són l’erotisme, considerat una forma d’alliberar-se, la revolta contra la lògica i les convencions socials i morals.








-         Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap) i evidentment, copiar el poema

Tornada
Cel i mar                                                                                                                                                     Cel i mar                                                                                                                                                        I la costa plomosa del Garraf                                                                                                                           El camp i la muntanya com l’abraç de la mar                                                                                                 --qui deixava Castella no hi voldria tornar.                                                                                                 
El gracés Montjuic                                                                                                                                         I el port gonfiat de pals                                                                                                                                    Atxes de vent- rendits a la ciutat                                                                                                                    Qui té una Rambla amb cor                                                                                                                            i amb flam                                                                                                                                                       i amb sang
Un Estadi batent per Camp de Març                                                                                                              Amb llançadors de disc
Mil sagetes al vent que clamen llibertat

Comentari
Aquest poema es troba dins de l’obra les Conspiracions de Joan Salvat Papasseit, escrita l’any 1922.
Aquesta poesia té un tema relacionat amb els esports i alhora amb la bellesa d’una provincia i una ciutat que els acull per competir. Aquesta ciutat és Barcelona, ja que parla sobre els llocs que s’hi troben a l’interior de les seves terres, muntanyes, per exemple la muntanya de Montjuïc, el Garraf...
El poema trata sobre diferent activitats esportives com el llançament de disc...
Tots aquests elements esportius, fan  referència a la llibertat a la qual manca Catalunya, durant la guerra, en la qual la cultura catalana estava sent atacada.
Figures retòriques: Hi ha comparacions, metàfores, personificacions... 


Arnau Gallardo Galera