Surrealisme
És un moviment avantguardista que va aparèixer a França, desprès del Dadaisme, amb un manifest del poeta André Breton, va ser publicat l`any 1924.
A més dels poetes Paul Éluard i Louis Aragón, es van unir també els pintors catalans Joan Miró i Salvador Dalí.
Es presenta com una revolució integral destinada a alliberar la ment humana, de forma que uneixen la realitat exterior i la realitat interior.
Freud, deia una teoria ben clara, suposava l’aplicació dels mètodes terapèutics psicoanalítics a la creació artística.
Els surrealistes entenen la vida d’una forma molt diferent a la resta de la gent ells diuen que la vida que coneixem només és la cara més gris del la realitat, diuen que hi ha una realitat més alta, una superrealitat que tenim reprimida en el subconscient..
El mitja per descobrir-la és l’automatisme psíquic: l’artista ha d’explorar el subconscient tot seguint el dictat d’un pensament alliberar del control estètic, de la raó i de la moral.
Els surrealistes tenien dos mètodes per a la creació i l’exploració del subconscient:
-L’escriptura automàtica: Mètode de composició que suprimeix el control de la raó per mitjà de la rapidesa en l’acte d’escriure , això permet que el subconscient es manifesti plenament. El text així és pur i definitiu i una correcció és un acte d’hipocresia.
-La narració de somnis i d’al·lucinacions, de forma espontània o per mitjà de la hipnosi o de drogues. En els somnis i les al·lucinacions, segons Freud, aflora el subconscient en forma d’imatges que no són lògiques.
-El collage: Frases retallades de diaris i projectes.
Els temes més importants de la poesia surrealista són l’erotisme, considerat una forma d’alliberar-se, la revolta contra la lògica i les convencions socials i morals.
- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap) i evidentment, copiar el poema
Tornada
Cel i mar Cel i mar I la costa plomosa del Garraf El camp i la muntanya com l’abraç de la mar --qui deixava Castella no hi voldria tornar.
El gracés Montjuic I el port gonfiat de pals Atxes de vent- rendits a la ciutat Qui té una Rambla amb cor i amb flam i amb sang
Un Estadi batent per Camp de Març Amb llançadors de disc
Mil sagetes al vent que clamen llibertat
Comentari
Aquest poema es troba dins de l’obra les Conspiracions de Joan Salvat Papasseit, escrita l’any 1922.
Aquesta poesia té un tema relacionat amb els esports i alhora amb la bellesa d’una provincia i una ciutat que els acull per competir. Aquesta ciutat és Barcelona, ja que parla sobre els llocs que s’hi troben a l’interior de les seves terres, muntanyes, per exemple la muntanya de Montjuïc, el Garraf...
El poema trata sobre diferent activitats esportives com el llançament de disc...
Tots aquests elements esportius, fan referència a la llibertat a la qual manca Catalunya, durant la guerra, en la qual la cultura catalana estava sent atacada.
Figures retòriques: Hi ha comparacions, metàfores, personificacions...
Arnau Gallardo Galera