Resum del text:
Aquest compte tracta sobre dues dones que tenen una amistat des de ben petites. Quan la mare de la protagonista va morir, va donar part de l’ herència a la seva filla, i l’altre part a la glòria, però aquesta no va acceptar-la.
La protagonista tenia la sensació de que el temps, mica en mica les estava separant i la seva relació s’estava refredant.
La glòria va enamorar-se d’un home estranger i la protagonista tenia molta por de perdre a la glòria i que aquesta passés tant de temps amb el seu xicot que deixessin de veure’s.
Va decidir anar a viure amb ella i una nit que la Glòria va sortir amb el seu xicot a fer un tomb, la noia va desaparèixer. La protagonista va trucar a la Glòria però aquesta no contestava i va fer el possible per mobilitzar a les forces públiques fins que aquestes van poder averiguar que la Glòria havia estat assassinada per el seu marit per tal de que aquest no la pogués perdre mai.
Punt de vista narratiu:
El text està escrit en primera persona, ja que la narradora explica els fets que li han passat a ella mateixa.
Espai i temps de la narració:
Jo crec que l’acció es produeix en una comissaria on la protagonista explica a la policia tot el que sap de la Glòria, com la va conèixer, les seves vides juntes, com va viure la seva mort...
La acció real que es produeix en el compte dura unes hores, però tot el que van viure les dues noies va tenir una durada des de que es van conèixer fins al moment.
Característiques léxiques:
La autora escriu en mallorquí i utilitza molt l’ article “na” i paraules mallorquines com per exemple espill (referint-se a mirall)
Sergi Pascual Santiago
dilluns, 23 de maig del 2011
dimarts, 17 de maig del 2011
EL TESTAMENT DE LA «HIENA» (Pere Calders)- Arnau Gallardo
1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies
El testament de la hiena tracta d’un home que es presenta en una oficina amb una pistola amb silenciador amb d’intenció de matar a un funcionari, ja que no té coneixements de matar el funcionari l’enganya per que no el mati i li dona un cop amb l’escrivania de plata. Un cop va despertar es trobava a la presó acusat d’haver portat armes sense permís a una oficina i el seus companys l’havien posat el pseudònim de la hiena.
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
El tipus de narrador és el protagonista de l’historia per aquest motiu està escrit en primera persona.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
-La hiena: És el personatge personal, és l'encarregat de matar al funcionari encara que careixi dels coneixements necessaris per ha fer-ho.
-El funcionari: És l'home al qual han de matar, gracies a la seva intel·ligència i la seva astúcia consegueix enganyar a la hiena i salvar-se la vida.
-Metge de la presó
-Advocat d'ofici
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
Pere Calder mostra en les seves obres l’actitud davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l’humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l’aparença “normal” de les coses.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
Pere Calders, utilitza l’ humor en les seves obres, però d’una forma subtil. Ell ridiculitza al protagonista amb fets que ens poden ocórrer a tothom com també va fer Cervantes amb el Quijote
El testament de la hiena tracta d’un home que es presenta en una oficina amb una pistola amb silenciador amb d’intenció de matar a un funcionari, ja que no té coneixements de matar el funcionari l’enganya per que no el mati i li dona un cop amb l’escrivania de plata. Un cop va despertar es trobava a la presó acusat d’haver portat armes sense permís a una oficina i el seus companys l’havien posat el pseudònim de la hiena.
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
El tipus de narrador és el protagonista de l’historia per aquest motiu està escrit en primera persona.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
-La hiena: És el personatge personal, és l'encarregat de matar al funcionari encara que careixi dels coneixements necessaris per ha fer-ho.
-El funcionari: És l'home al qual han de matar, gracies a la seva intel·ligència i la seva astúcia consegueix enganyar a la hiena i salvar-se la vida.
-Metge de la presó
-Advocat d'ofici
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
Pere Calder mostra en les seves obres l’actitud davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l’humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l’aparença “normal” de les coses.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
Pere Calders, utilitza l’ humor en les seves obres, però d’una forma subtil. Ell ridiculitza al protagonista amb fets que ens poden ocórrer a tothom com també va fer Cervantes amb el Quijote
diumenge, 15 de maig del 2011
Contes de Pere Calders
1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies
INVASIÓ SUBTIL: En aquesta història, l’autor parla sobre la invasió que fan els japonesos a la nostra terra. Aquest pensament el fa arribar gairebé a la paranoia, ja que veu japonesos on no hi ha. Ell pensa que un jove que veu és japonès, encara que aquest no segueixi els costums i no tingui els trets facials de la gent de la seva terra
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»: El protagonista té la missió de matar un funcionari que, amb els detalls que ens dona l'autor, té força diners. Quan mostra la pistola, el funcionari es tprnà groc i molt estranyat. Després d'una conversa os es mostra que el personatge principal no sap gens de matar, el funcionari li fa una engnyifa i li dóna amb l'escrivinia de plata. Després de despertar del cop, es troba a la presó.
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
INVASIÓ SUBTIL: L’autor narra la historia en primera persona ja que diu el que pensa en tot moment.
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»: Text en primera persona on el narrador és el personatge principal.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
INVASIÓ SUBTIL:
• Protagonista: És l’ autor de la obra, és un home català que creu saber identificar quan un home es japonès, però realment no té aquesta capacitat.
• “Japonès”: Aquest personatge no es sap quina nacionalitat té, ja que el protagonista diu que és japonès però no te cap tret característic que faci pensar que tingui aquesta nacionalitat. Ell és ros, amb les galtes rosades i el seu accent català es perfecte. A la hora de menjar no ho fa amb una educació excessiva i demana plats normals.
• Dona del protagonista: No creu que el senyor que el seu marit diu que es japonès ho sigui.
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»:
• Personatge principal (La hiena): No saben gairebé res d'aquest home que es manat per matar a un buròcrata.
• Funcionari: Personatge molt astut que el volen matar. Enganya a la hiena per evitar que el matessin.
• Metge de la presó
• Advocat d'ofici
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
Els personatges enfrontats a una transgressió de l'ordre lògic de la realitat, os es mostra la mesquinesa de l'home, incapaç d'admetre que desfaci els seus esquemes apriorístics d'intepretació de la realitat i les normes de comportament que la societatmarca d'una manera precisa. Efectivament,la majoria de personatges reaccionen rebutjant d'una manera o una altra la fissura que es produeix en el seu món i intenten de retornar a l'ordre L'ordre lògic i les normes de conducta a que l'home ha sotmès el món estan tan interioritzats en les seves consciències, que qualsevol transgressió els resulta inadmissible. Pere Calders tendeix a l'humor i l'ironia en la seva obra.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
Pere Calders, utilitza l’ humor en les seves obres, però d’una forma subtil. Ell ridiculitza al protagonista amb fets que ens poden ocórrer a tothom com també va fer Cervantes amb el Quijote.
José Luis Magdaleno
Sergi Pascual
INVASIÓ SUBTIL: En aquesta història, l’autor parla sobre la invasió que fan els japonesos a la nostra terra. Aquest pensament el fa arribar gairebé a la paranoia, ja que veu japonesos on no hi ha. Ell pensa que un jove que veu és japonès, encara que aquest no segueixi els costums i no tingui els trets facials de la gent de la seva terra
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»: El protagonista té la missió de matar un funcionari que, amb els detalls que ens dona l'autor, té força diners. Quan mostra la pistola, el funcionari es tprnà groc i molt estranyat. Després d'una conversa os es mostra que el personatge principal no sap gens de matar, el funcionari li fa una engnyifa i li dóna amb l'escrivinia de plata. Després de despertar del cop, es troba a la presó.
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
INVASIÓ SUBTIL: L’autor narra la historia en primera persona ja que diu el que pensa en tot moment.
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»: Text en primera persona on el narrador és el personatge principal.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
INVASIÓ SUBTIL:
• Protagonista: És l’ autor de la obra, és un home català que creu saber identificar quan un home es japonès, però realment no té aquesta capacitat.
• “Japonès”: Aquest personatge no es sap quina nacionalitat té, ja que el protagonista diu que és japonès però no te cap tret característic que faci pensar que tingui aquesta nacionalitat. Ell és ros, amb les galtes rosades i el seu accent català es perfecte. A la hora de menjar no ho fa amb una educació excessiva i demana plats normals.
• Dona del protagonista: No creu que el senyor que el seu marit diu que es japonès ho sigui.
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»:
• Personatge principal (La hiena): No saben gairebé res d'aquest home que es manat per matar a un buròcrata.
• Funcionari: Personatge molt astut que el volen matar. Enganya a la hiena per evitar que el matessin.
• Metge de la presó
• Advocat d'ofici
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
Els personatges enfrontats a una transgressió de l'ordre lògic de la realitat, os es mostra la mesquinesa de l'home, incapaç d'admetre que desfaci els seus esquemes apriorístics d'intepretació de la realitat i les normes de comportament que la societatmarca d'una manera precisa. Efectivament,la majoria de personatges reaccionen rebutjant d'una manera o una altra la fissura que es produeix en el seu món i intenten de retornar a l'ordre L'ordre lògic i les normes de conducta a que l'home ha sotmès el món estan tan interioritzats en les seves consciències, que qualsevol transgressió els resulta inadmissible. Pere Calders tendeix a l'humor i l'ironia en la seva obra.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
Pere Calders, utilitza l’ humor en les seves obres, però d’una forma subtil. Ell ridiculitza al protagonista amb fets que ens poden ocórrer a tothom com també va fer Cervantes amb el Quijote.
José Luis Magdaleno
Sergi Pascual
dijous, 24 de març del 2011
Mercè Rodoreda(2)
Cap al simbolisme total:
Quan l’autora ja té 70 anys fa un recull de narracions que es diu: “Viatges i flors” en el que Mercè vol “mirar derrere del mirall” ja que allà estroben els somnis. En la obra el protagonista, fa un viatgfe que el porta al coneixement.
La seva ultima obra es la mort i la primavera.
Els símbols la creació del mite de la infantesa:
La obra de Mercè Rodoreda és una novela psicològica. Fa una anàlisi intima dels personatges que al final acaben descobrint el sentit de la vida i la seva pròpia identitat.
En les seves obres trobem característiques que defineixen com son els personatges, els elements més significatius són les flors, la casa, els coloms... les flors i el jardí per exemple representen felicitat i infantesa, l’aigua és un element purificador, el carrer de camelies en algunes obres representava la mort...
Tots els elements simbòlics que utilitza la Mercè Rodoreda, van lligats amb símbols dels mites.
Sergi Pascual
Quan l’autora ja té 70 anys fa un recull de narracions que es diu: “Viatges i flors” en el que Mercè vol “mirar derrere del mirall” ja que allà estroben els somnis. En la obra el protagonista, fa un viatgfe que el porta al coneixement.
La seva ultima obra es la mort i la primavera.
Els símbols la creació del mite de la infantesa:
La obra de Mercè Rodoreda és una novela psicològica. Fa una anàlisi intima dels personatges que al final acaben descobrint el sentit de la vida i la seva pròpia identitat.
En les seves obres trobem característiques que defineixen com son els personatges, els elements més significatius són les flors, la casa, els coloms... les flors i el jardí per exemple representen felicitat i infantesa, l’aigua és un element purificador, el carrer de camelies en algunes obres representava la mort...
Tots els elements simbòlics que utilitza la Mercè Rodoreda, van lligats amb símbols dels mites.
Sergi Pascual
Mercè Rodoreda
PRIMERES NOVEL•LES
Mercè Rodoreda va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, l’any 1908.
Va patir una infantesa molt solitària, ja que era filla única d’una família de la petita burgesia.
Es va interessar des de jove per la literatura catalana amb poetes com Verdaguer, Víctor Català, Ruyra...
Les primeres narracions publicades de Merce Rodoreda van ser als anys trenta.
L’any 1937 va guanyar el premi Crexells amb la novel•la Aloma.
Quasi totes les novel•les de Merce són una reflexió sobre el pas del temps.
EL TEMPS PERDUT
L’adolescència
Merce Rodoreda centra la seva narració en una adolescent anomenada Aloma.
A partir d’aquesta Aloma solitaria, marginada... veiem les caracteristiques i la temàtica de les seves novel•les. Planteja la formula del triangle amorós.
També en la novel•la d’Aloma comencen amb l’elaboració de símbols, que al llarg de l’obra es van allunyant del món quotidià.
La joventut i la maduresa
Merce Rodoreda va haver d’exiliarse quan va finalitzar la guerra civil. Es va refugiar a França i finalment es va instal•lar a Ginebra fins als anys setanta que torna a Catalunya.
L’autor deixa de ser omniscient, sinó que són els personatges els que narren la historia, per exemple la Natàlia de La plaça del diamant(1962) i la Cecília de El carrer de les camèlies(1966), expliquen les seves histories amb un llenguatge més col•loquial, com si es tractes d’una biografia.
Arnau Gallardo
Mercè Rodoreda va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, l’any 1908.
Va patir una infantesa molt solitària, ja que era filla única d’una família de la petita burgesia.
Es va interessar des de jove per la literatura catalana amb poetes com Verdaguer, Víctor Català, Ruyra...
Les primeres narracions publicades de Merce Rodoreda van ser als anys trenta.
L’any 1937 va guanyar el premi Crexells amb la novel•la Aloma.
Quasi totes les novel•les de Merce són una reflexió sobre el pas del temps.
EL TEMPS PERDUT
L’adolescència
Merce Rodoreda centra la seva narració en una adolescent anomenada Aloma.
A partir d’aquesta Aloma solitaria, marginada... veiem les caracteristiques i la temàtica de les seves novel•les. Planteja la formula del triangle amorós.
També en la novel•la d’Aloma comencen amb l’elaboració de símbols, que al llarg de l’obra es van allunyant del món quotidià.
La joventut i la maduresa
Merce Rodoreda va haver d’exiliarse quan va finalitzar la guerra civil. Es va refugiar a França i finalment es va instal•lar a Ginebra fins als anys setanta que torna a Catalunya.
L’autor deixa de ser omniscient, sinó que són els personatges els que narren la historia, per exemple la Natàlia de La plaça del diamant(1962) i la Cecília de El carrer de les camèlies(1966), expliquen les seves histories amb un llenguatge més col•loquial, com si es tractes d’una biografia.
Arnau Gallardo
La postguerra europea
El resultat de la segona guerra mundial va ser impressionant, només a l’Europa Occidental van morir més de trenta milions de persones en els camps de batalla per la misèria, la fam. EEUU i la URSS van passar a ser les grans potències mundials i Europa va cedir i va quedar per una banda les democràcies occidentals: França, Anglaterra, Itàlia i per l’altra banda el món comunista: Polònia, Txecoslovàquia, Romania... En el tractat de Postdam (1945) es va establir la divisió d’Alemanya en diverses zones d’ocupació, però que a la llarga es va quedar amb la República Federal i la República Democràtica, el que s’anomenava com el món capitalista i el comunista. Això va crear molta tensió i va desencadenar la guerra freda (1947-1956). Europa es va refent de la guerra, amb el sistema capitalista i la societat s’aferma al consum. La possibilitat de començar de nou després del desastre es alta per l’evolució de tecnologies, condicions humanes però la desconfiança i l’absurd creix ja que les innovacions de la ciència com las cambres de gas, les bombes de Hiroshima i Nagasaki han estat utilitzades per a matar persones i no per un bon ús. La Revolució Russa que havia de millorar a la població acaba sent una dictadura de Stalin i la població morint-se de fam i misèria.
Totes aquestes opinions es reflecteixen per Europa. A França un moviment literari i filosòfic també l’existencialisme, que relaciona l’art, la cançó amb l’evidència i la falta de la vida humana, el seu caràcter absurd i gratuït. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació Jean Paul Sastre en teatre (Huis Clos 1945), (la putain respectueuse 1946). Albert Camus en novel•la no dubta a descriure el món de l’absurd dóna una valoració de la solidaritat humana com a sortida de la infelicitat (La peste 1947). La situació de la postguerra a Europa queda reflectida a (Dr Fastus 1947) de Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme o sobre el futur d’Alemanya, en canvi a Itàlia Alberto Moravia i Cesare Pavese donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte bèl•lic i la postguerra. També amb el cinema a Itàlia a través del neorealisme s’expressa una visió directa, sencilla i real del poble en epoques molt complicades en reconstrucció de ciutats i nacions, pelicules com (Roma, cita aperta 1948), (Ladri di biciclette 1948).
Albert Montcusí
Totes aquestes opinions es reflecteixen per Europa. A França un moviment literari i filosòfic també l’existencialisme, que relaciona l’art, la cançó amb l’evidència i la falta de la vida humana, el seu caràcter absurd i gratuït. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació Jean Paul Sastre en teatre (Huis Clos 1945), (la putain respectueuse 1946). Albert Camus en novel•la no dubta a descriure el món de l’absurd dóna una valoració de la solidaritat humana com a sortida de la infelicitat (La peste 1947). La situació de la postguerra a Europa queda reflectida a (Dr Fastus 1947) de Thomas Mann, que reflexiona sobre la tragèdia alemanya durant el nazisme o sobre el futur d’Alemanya, en canvi a Itàlia Alberto Moravia i Cesare Pavese donen un retrat de la duresa de la vida durant el conflicte bèl•lic i la postguerra. També amb el cinema a Itàlia a través del neorealisme s’expressa una visió directa, sencilla i real del poble en epoques molt complicades en reconstrucció de ciutats i nacions, pelicules com (Roma, cita aperta 1948), (Ladri di biciclette 1948).
Albert Montcusí
La literatura de postguerra
1936-1945: un període de conflictes bèl•lics devastadors
La Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial deixen el continent europeu destruït. S'expliquen pel violent debat ideològic, polític i social que commociona el món des de la fi de la Gran Guerra. Al 1917 hi ha la Revolucció Russa i la classe proletària accedeix al poder. Aquests fets proposen un canvi radical i articulen el rebuig del sistema democràtic liberal i la introducció del poder totalitari.
L'escriptor difícilment es pot mantenir indiferent, així fa que la literatura fos com un compromís, al servei d'unes idees.
Quan esclata la Guerra Civil, molts escriptors participan amb el seu punt de vista ideològic.
La postguerra catalana
L'artista poden no sols construir la seva visió personal, sinó que també poden comunicar-la a una societat necessitada d'elements de reflexió desp´res dels desastres de la guerra.
Amb el triomf del general Franco, comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Impossibilita la voluntat de destruir la progressiva i esperançadora normalització de la vida cultural catalana. Davant d'aquests estat de les coses, la intelectual•litat catalana té uns marges molt estrets d'actuació. Gran part dels escriptors s'en van a l'exili.
1939-1946: Anys de repressió més dura. La posssibilitat de la victòria dels païssos democràtics reneix l'esperança en els sectors de resistència antifranquista.
1945: Es decreta un bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. En aquest parnorama, la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta connectar novament amb la seva societat.
Durant els anys cinquanta, s'aconsegueix un cert reconeixement exterior: Acord amb els EEUU, amb la UNESCO i amb l'ONU. Alguns escriptors coneguts tornen a escriure i que té encara molt de resistencialista i de mirada cap al passat, lluita per afirmar-se en un sentit d'obertura a l'actualitat artística mundial i al present històric. Sorgeixen generacions d'escriptors joves que participen activament en la vida literària i prenen forma els primers intents de configurar un moviment de literatura realista i històrica.
José Luis Magdaleno
La Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial deixen el continent europeu destruït. S'expliquen pel violent debat ideològic, polític i social que commociona el món des de la fi de la Gran Guerra. Al 1917 hi ha la Revolucció Russa i la classe proletària accedeix al poder. Aquests fets proposen un canvi radical i articulen el rebuig del sistema democràtic liberal i la introducció del poder totalitari.
L'escriptor difícilment es pot mantenir indiferent, així fa que la literatura fos com un compromís, al servei d'unes idees.
Quan esclata la Guerra Civil, molts escriptors participan amb el seu punt de vista ideològic.
La postguerra catalana
L'artista poden no sols construir la seva visió personal, sinó que també poden comunicar-la a una societat necessitada d'elements de reflexió desp´res dels desastres de la guerra.
Amb el triomf del general Franco, comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Impossibilita la voluntat de destruir la progressiva i esperançadora normalització de la vida cultural catalana. Davant d'aquests estat de les coses, la intelectual•litat catalana té uns marges molt estrets d'actuació. Gran part dels escriptors s'en van a l'exili.
1939-1946: Anys de repressió més dura. La posssibilitat de la victòria dels païssos democràtics reneix l'esperança en els sectors de resistència antifranquista.
1945: Es decreta un bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. En aquest parnorama, la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i intenta connectar novament amb la seva societat.
Durant els anys cinquanta, s'aconsegueix un cert reconeixement exterior: Acord amb els EEUU, amb la UNESCO i amb l'ONU. Alguns escriptors coneguts tornen a escriure i que té encara molt de resistencialista i de mirada cap al passat, lluita per afirmar-se en un sentit d'obertura a l'actualitat artística mundial i al present històric. Sorgeixen generacions d'escriptors joves que participen activament en la vida literària i prenen forma els primers intents de configurar un moviment de literatura realista i històrica.
José Luis Magdaleno
Subscriure's a:
Missatges (Atom)